Parc Nacional Abel Tasman

Com la costa brava, però més salvatge, un aire tropical, i amb zero construccions. Després d'una carretera de corves interminable, però molt paisatgística (com totes en aquest país), arribem a aquest parc nacional de la costa, on fem nit.

Pel matí comencem amb una excursió amb kayak. Miriam al davant, dirigint, i l'Albert al darrera, a la sala de màquines, fent la producció (remant com un cabrón, vaja). Durant la travessa anem recorrent platges de sorra daurada, amb pingüins que suren al nostre voltant. Paradisíac.

Un water-taxi ens condueix més amunt del parc i comencem un treking (aquí li diuen "tramping") de 3h travessant el bosc que voreja la costa (com a el camí de ronda de la costa brava). Ta bé.

Aquí es porta això de les marees, altes i baixes, de manera que quan tornem cap el punt de partida, un tractor (veure foto) ha de venir a buscar la nostra barca al mig de l'aigua...
En la línia de no parar dos dies seguits al mateix indret, conduim direcció Punakaiki, on visitarem les "Pancake Rocks ". Ens aturem a dormir a Westport, en mig d'una platja deserta, on una família de frikis està tirant petards. L'escenari ideal perquè a mitja nit, algú amb una pala a la ma, iluminat per les llums del cotxe, enterri un cadàver...La Míriam no les té totes, però després d'una ampolla de "pinot noir" es tranquilitza...bona nit.