Fi de festa a Singapur

NZ ja és història i abans de volar a BCN ens passem tot el dia a l'asfixiant Singapur. Ens plantem a les 7 del matí al centre de la ciutat, buscant un cafè desesperadament, però què pots esperar a aquestes hores un diumenge, així que anem fent el zoombie pel barri de Chinatown. Aquí sembla que els monjos budistes sí que matinen, així que recorrem uns quants temples per anar fent.


El dia serà moooolt llarg (l'avió cap a casa és a les 12 de la nit) així que primer provem d'apretar a un parell d'hostalers perquè ens ens deixin unes hores d'habitació sense pagar el dia sencer, però no baixen del burro. Ens cobren tot el dia.

Al final hem acabat fent la necessària migdiada a la platja, on ens hem apalancat a un llit que et lloguen a peu de sorra...bon plan. Aquesta platja es troba a la illa de Sentosa, just davant de la ciutat, i és un engendro molt kirsch a on han barrejat parcs temàtics (amb un estudi de la Universal inclòs), atraccions vàries, un tele-huevo, i tot de locals a peu de platja amb un buscat aire Eivissenc. Fins i tot hi ha un "Café del Mar" oficial.






Ens estem unes 4 regeneradores horetes, amb banyet i dinar (estirats) inclòs, i pategem fins al "marina Bay Sands", aquell mega hotel de tres torres amb un vaixell al damunt. Pugem al pis 57, i les vistes són impressionants. Posta de sol amb birra des d'un local chill-out que tenen al costat de la piscina, des d'on es divisa tot l'skyline.

En aquests moments estem a la sala d'espera de l'aeroport, i en 30' enbarquem...tot s'acava. I el millor viatge de les nostres vides, de moment, fa una pausa...


Molts petons!

Volcà Rangitoto i pa'l aeropuerto...snif

Avui, 26 de desembre, fa justament 7 mesos que ens vem casar, uau!! així que ho celebrem fent un cim, com aquell dia, però aquest cop caminant, i de només 260m. El Rangitoto, un cràter just al davant de la ciutat, i a cop de ferry, s'ha deixat pujar en 1h, però gairebé l'hem fet corrent. Fins i tot hem arribat abans que un tractor que arrossegava a un carro de guiris fins al cim!

Entreguem la Campervan i comprovem tot el curro que li hem donat: 5.800km!!! Llagrimeta al deixar-la...

A la 01:00 am agafem l'avió cap a Singapur, on passarem tot el dia i matarem l'últim cartutxo abans de tornar a una BCN que suposem ja estarà tota engalanada pel nadal (iiiiccchhhh!!!)

Trekking per la costa de Whatipu

Avui, a un dia de la fatídica tornada a Auckland, des d'on enfilarem cap a l'aeroport demà dissabte, fem una excursió per la costa oest de l'illa nord, a Whatipu. Ens trobem una vegetació tropical, molt salvatge i accidentada, amb alts penyassegats i platges de sorra negra.

I cap a Auckland a netejar una mica la furgo, que l'hem de tornar presentable, i anar fent alguna maleta, que demà finiquitem...

Submarinisme a Poor Knights Islands

Doncs això: dia complert amb dues inmersions...el dia no ha acompanyat del tot i no ha deixat les aigües tant blaves com desitjaríem, però hem vist força "pescao" i de pas hem augmentat una mica el nostre trist currículum pel que fa a inmersions...

Kutri-vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=RlK09DrhY2M

Ens anem tot pinxos a matar el dia (i ja DE TORNADA CAP A AUCKLAND, HORROR...)a una platja deserta del Bream Bay on diuen que s'hi passen el temps Gays i Nudistes. Doncs no se...perquè nosaltres no ens hi trobem res, només les nostres ombres...

Hot water beach

Pot semblar una guapada quan t'ho expliquen: una platja de sorra daurada. Baixen les marees i resulta que de sota la sorra surt aigua calenta, de manera que si tens una pala (o te l'has llogat per 5$) pots excavar-te un jacuzzi natural de cara al mar, i durant les 2 horetes de marea baixa que el mar et regala.

I la realitat de la nostra "intentona" per plasmar això? Doncs tropecientas persones amb el mateix objectiu, i amb només 25 metres de sorra útil, entenent-se com a útil 1) que l'aigua no estigui als 60ºC que en alguns punts sortia, 2) que l'aigua no surti, en aquell punt precisament, freda, i 3) ser més ràpid que els teus competidors...

Total, que una bona idea, però aquest cop amb mala execució...

Cap a Tutukaka, a les "Poor Knights" islands, on diuen que és un dels 10 millors llocs del món per fer submarinisme, i ja que ens vem treure el títol aquest estiuet...

Rotorua: Ous podrits 24x7

Des de Wellington arribem a Rotorua, ciutat amb activitat volcànica, géissers, cultura maorí, i activitats d'aventura. Es gairebé "mastega" a l'ambient una olor fètida a ou podrit, a la que un però s'acava acostumant. Per la tarda del dia d'arribada anem a un "Te Puia", un complex maorí on et fan un numeret (força guiri) dels rituals aborígens, pots passejar pel poblat, visitar el centre d'artesania, i veure els géissers, fangs i aigües termals de la zona.

El dia següent ens l'hem montat de "saltamuntanyes". Per començar, aquests tronats s'han inventat una cosa que es diu "Zorbing": es tracta d'una enorma pilota de plàstic on, per un foradet t'hi foten a dins, opcionalment la plenen d'aigua, i llavors et tiren muntanya avall.

Us passem un exemple trobat a youtube perquè veieu del que es tracta (vist des de fora):

http://www.youtube.com/watch?v=u2G6VYeV0o8&feature=related

I aquí el vídeo real des de dins de la piloteta, amb nosaltres 2 a dins!!:

http://www.youtube.com/watch?v=uCsZ2jmWidE

Divirtedíssim!!

Per la tarda fem un ràfting (de grau V) per un riu d'aprop, on tenen la cascada més llarga en un ràting comercial del món (segons ells) de 7m. Ens enrecordarem d'aquesta cascadeta perquè aquí vem volcar la barca i vem sucar bé. Portàvem la càmera al casc així que tenim el registre...

http://www.youtube.com/watch?v=kc7xflMkQhk

Continuem pujant cap al Nord, ensumant ja la tornada :( ...

Benvinguts al nord. Wellington

Arribem cap a les 2am a Wellington (el Ferry era nocturn), i a sobar al Waterfront.

Dia cultureta: fem una volta per la capital, on trobem un mercadillu (sempre els hi posen grup de música) i cap al migdia entrem al Paramount Cinema, on hi ha un festival de curtmetratges.

En acabar, al "Te Papa", el museu d'art i història nacional. Enorme.

En fi...que voteu "amb consciència" !!! Ja ens enterarem el dilluns al matí, hora catalana...

ESPAI PUBLICITARI IMPORTANT:
L'Albert lloga el seu pis, els inquilins actuals marxen de la ciutat. Aquí teniu l'enllaç a idealista

http://www.idealista.com/pagina/inmueble?codigoinmueble=VW0000003370885

Si a algú li interessa o coneix a algú que li pugui interessar, ja sabeu...gràcies!!

Con el Pimpiribimpimpííí!!!!

Matí a Kaikoura: més foques, i la seva vida contemplativa habitual. Però per bona vida, la que ens hem muntat per aquest migdia. Camí del Ferry per tornar a l'illa nord (a Picton), fem parada a la regió vinícola de Malborough, on s'ho munten molt bé, ja que les bodegues estàn molt aprop entre elles, i concentrades a una única zona. Posem un plànol de la zona...

Fem cinc cellers (els marcats) on tastem gairebé 20 vinets...buff!! tot això abans de les 5 de la tarda, que és quan tanquen els cellers. Sort que la poli no apareix per aquesta zona, a no ser que sigui de paisà i per pribar, és clar...comprem 3 ampolles. A veure si arriben a Bcn, almenys alguna... Hi havia l'opció de recòrrer les vinyes en bici. Te les deixen amb unes alforjes perquè et vagis aprovisionant, i sort que no ho hem fet, amb tot el solano que queia...

Cap a Picton, i algú es fot una migdiada de 2 hores...el niño

Avalanche Peak

Avui ens hem decidit a fer l'Avalanche Peak, una de les rutes que, segons la guia, és tant o més interessant que el Tongariro.

És una passada. 1.100m de desnivell, que es fan en molt pocs km, per tant la pujada és una gairebé una grimpada contínua. Hem atravessat trams de neu on s'haguéssin agraït crampons però tampoc ha estat un problema. Precisament a mig "nevero" ens hem trobat un israelí que estava literalment acollonit, i estava fent cua, però al trobar-nos, s'ha animat. No és una ruta per fer sol, es deia a ell mateix.

Panoràmica 360 cutrilla del cim: http://www.youtube.com/watch?v=u10SYXxr4bI

El cim era ple de Kia's, un ocell gens tímid, endèmic del país, que és com un lloro gegant, i que es torna boig per tot allò que tingui aspecte de goma...

Al baixar, tenim un obectiu clar: arribar a temps de que tanquin les termes naturals de "Hanmer Springs", uns 150km al nord...i ho aconseguim! Quan portem una estona a les termes es posa a ploure, però a qui l'importa...

Sopar i acampada d'estranquis a un Holiday Park. La recepció estava tancada a l'arribar i també al marxar, ooops! Bé, la veritat és que la matinada ha estat per buscar això precisament...que som catalans!

Mont Cook

3.750m. Llástima però no l'hem pujat, només ens hem acostat. Les vistes, espectaculars.

Al poble del mont Cook hi ha el centre Edmund Hillary (qui va pujar per primer cop l'Everest), i que aquí és una estrella nacional que fins i tot surt als bitllets de 5$. L'ambient i estructura del lloc recorden, en una versió molt reduïda, al Chamonix dels peus del Mont-Blanc.

Camí de Christchurch, i excitats per l'excursió d'avui, decidim fer un "volantasso" cap a l'oest, al llarg d'una carretera que creua els Alps, per dormir a una aldea que es diu "Arthur's pass", i intentar atacar l'"Avalanche peak" l'endemà. Tot dependrà del temps, ja que s'ha de crestejar una estona, i aquí els vents se t'emporten, tan lluny com volen.

Si no, lectura (Kerouac i/o Punset)...

"Boulders de Moeraki" i furgo al 100%

Comencem matinant (ens havíem posat a dormir a un lloc d'on ens podien fer fora) i anem cap als bolulders de Moeraki. Són unes pedres gegants en forma de perla, amb un aire "ous d'Alien", encallades a la sorra d'una platja. El lloc és ben estrany i té un aire extraterrestre, com si allò no pugués haver-se produït així de manera natural.















Anem de passeig per Oamara mentre (per fi!) ens canvien el vidre de la furgo. És un poble amb molt artista alternatiu, ple de tallers en portes obertes. Un en concret fa construccions gegantines, treballant amb metall reciclat, donat-li un aire Mad-max a tot. Ens deixa al·lucinats.









Recollim el tractoret del taller, i a rodar-lo cap al sostre de NZ, el mont Cook...

Dunedin

Ells ho pronuncien "Denídan", i el primer que fem al arribar és anar a una platja deserta (com totes) a veure lleons de mar, i uns pingüins molt tímids que surten del mar per passar la nit a terra...tenim mostres del lleó (aquí al costat de la lleona):

Al dia següent, museu d'art contemporani de Dunedin i fàbrica de xocolata de la Cadbury, on contemplem una cascada de xocolata de 4m, ens posem tibis de les diferents varietats, i ens enportem prou xocolata per la resta del viatge.

Deixem Dunedin i ens plantem a Oamaru, més al nord, on repetim amb els pingüins, en aquest cas blaus, i des de primera fila: a un centre d'observació del poble tenen muntada una graderia on, cap a la posta de sol, es contempla cada dia com un fotimer de pingüins arriba a la costa, en diferents grups, i amb el seu estil peculiar avancen cap als nius on tenen els peques. Aquí sí que vam poder veure uns 150, i de ben aprop. Això sí, no deixaven tirar fotos, que els flaixos els podien deixar lelos.

Demà per fi ens canvien el vidre!

Milford Sound

Després d'arreglar la finestra amb un parell de cartrons i cinta (no ha quedat molt malament), contractem una excursió per al Milford Sound. És a dir, els fiords del sud de l'illa. El dia sembla que acompanya així que el passarem amb una colla de jubilats americans i algunes parelles més. Vaja, que la mitjana d'edat estava en els 65...

Un parell d'horetes en bus super panoràmic i ens trobem al vaixell en què, una noia joveneta explica en l'anglès d'aquí (costa mooolt entendre'ls) les característiques de la zona...



Ja a la nit tornem al holiday park on tenim la caravana per verificar que els cartrons segueixen al seu costat i que cap bitxo raro s'ha ficat!! Doncs sí, sembla que la instal·lació funciona.
Demà conduirem fins a Dunedin, ciutat estudiantil i amb molt de moviment, segons la guia. Allà ens espera també el nou vidre!!!

Qui cony ha posat aquesta branca aquí?

Ja és fosc i busquem algún lloc per dormir. Jo (A) al volant, i entre mig d'un bosc habilitat per fer càmping lliure, maniobra "ajustadeta" prop d'un arbre per fer mitja volta i ""jjjjjrrrrjrjjjjjj!!!!". Soroll com si haguéssim trepitjat un súper-escarbat, però no! La lluna lateral de la part del darrera, feta miques.



Aquestes coses sempre han de passar en cap de setmana. Truquem a la línia calenta de les Campervans: demà diumenge serà complicat canviar el vidre, així que buscarem uns cartronets per tapar la finestra, deixarem la furgo al càmping, i anirem als fiords en autocar...

Per sort, tot risc contractat, uffff

Bicicletada i últim dia a Queenstown

Aquest matí, després d'una passejada per una fira d'artesania local al port de Queenston, ens hem llogat unes bicis i hem fet una ruta que rodeja el llac, passant per les casetes dels pijos, algun pontet, i els boscos de la zona.

En alguna parada que hem fet pel camí, hi havia totes les comoditats...

Ja a la ciutat, hem trobat la motxilla ideal perquè no hi falti de res a la propera sortida:

Furgo i cap Milford Sound, terra de fiords. Abans, pujada al "Tibidabo" de Queentown per veure les vistes

Queenstown - Jet Boarding al riu Shotover

Pel matí, ni rastre dels spanish guys, i anem cap al riu Shotover:

http://www.youtube.com/watch?v=MvYFo17qF9Y

Rob Roy Glacier Track

Avui hem fet una de les excursions més "productives" que es puguin trobar. En només cinc hores hem atravessat un típic paissatge tirol·lès, el canó d'un riu de desglaç, i un bosc humit, per acabar davant d'una glacera on es podien veure en primera fila les cascades i allaus del desgel de primavera. Fins i tot sap greu que amb tant poc esforç es puguin veure tantes txulades (això ja és una frikada personal).



Això sí, per arribar a l'aparcament des d'on hem començat, hem conduït 10km de pista amb la furgo, atravessant rius i tot, amb els "gloriosos" per corbata.








Per la tarda, cap a Queenstown, on passarem un parell de dies. I arribats al camping...Oh Shit!!!

Això ens fa recordar que l'inevitable 20-N ja està aprop, i que pinta negre. Demà els hi entrarem, amb el nostre millor accent catalufo, a veure d'on són...

Dia de tranquis: brewery i Cinema Paradiso

Avui, després de la nostra tercera nit dormint "destrangis por ahí" (hi havia prop de tres campervans fent el mateix) ens hem apropat una miqueta més a Queenstown. Concretament som a Wanaka, un poblet meravellós amb un llac enorme i tranquil, i ple de botigues.

El més destacat d'avui: Visita a una fàbrica local de cervesa. Hem fet un tast de 6 cerveses en total (3 cadascú). I en concret ens han sorprès dues: una de mel i una altre amb gingebre!! Tant ens han agradat que hem comprat un parell de cada. Per omplir una mica més la mini nevera...


I després de fer check in a un dels pocs campings habilitats per a Campervans (les instal·lacions són molt bones i tenim wi-fi!! Todo se paga...) hem fet una sessió de spa i cap al Cinema Paradiso. Un cinemes molt peculiars, amb tot de sofas i fins i tot un cotxe a dins de la sala!! I a la mitja part de la peli, fan una pausa i mengem unes galetes i uns gelats casolans del cinema...awesome!

Demà farem un trekking de quatre horetes i ens dirigirem cap a Queenstown!! la mare dels sports d'aventura i el paradís per als frikis de les emocions fortes...yehhhaaaa!!

Glaciar Franz Josef

Patejada "pata negra" pel glaciar Franz Josef, el qual només et deixen trepitjar si vas amb guia. Pensàvem que seria una excursió més light per aquest motiu, però ha resultat ser bastant potent. Una noia pequeña pero matona, armada amb un peasso piolet que li arribava al melic, anava obrint pas, construïnt a estones escales de glaç. Excessiva pel nostre gust tanta catifa vermella (els grampons et poden aguantar fins a 70º d'inclinació!) però es lo que hay.



Per la tarda, rematem el dia a lo grande a unes termes que hi ha enmig del bosc tropical, a una piscineta privada. Ampolleta de vi blanc de la furgo enmig de la tovallola, i pa dentro.







Comentar que en aquests moments, encara estem conmocionats per haver atropellat una mena de mapache a la carretera. Minut de silenci si-us-plau.

De Pancake rocks a la glacera

Avui el dia ha començat amb un esmorzar típicament americà (i només eren les 8 del matí). Potser el tema de patir per les nits obre la gana...

Tot just després hen conduit fins a Pancake Rocks que, tal i com el nom fa referència, són roques en forma de creps. Amb pluja, això sí.

I ella ens ha acompanyat fins al destí d'avui, Franz Josef, a on demà ens montarem a una glacera. Una excursió d'unes vuit hores...

Per acabar el dia tindrem una sessió de piscines d'aigües termals!!

Per cert!! Ahir ens va aturar la poli!! I és que en aquestes carreteres, quan agafes una recta després de tantíssimes corves el peu se'n va! Però no penseu que molt. Aquí el màxim són 100 km/h. I l'Albert anava a 111 km/h. El poli va ser enrollat i no ens va posar cap multa. Simlement ens va dir "Drive safely".

Parc Nacional Abel Tasman

Com la costa brava, però més salvatge, un aire tropical, i amb zero construccions. Després d'una carretera de corves interminable, però molt paisatgística (com totes en aquest país), arribem a aquest parc nacional de la costa, on fem nit.

Pel matí comencem amb una excursió amb kayak. Miriam al davant, dirigint, i l'Albert al darrera, a la sala de màquines, fent la producció (remant com un cabrón, vaja). Durant la travessa anem recorrent platges de sorra daurada, amb pingüins que suren al nostre voltant. Paradisíac.

Un water-taxi ens condueix més amunt del parc i comencem un treking (aquí li diuen "tramping") de 3h travessant el bosc que voreja la costa (com a el camí de ronda de la costa brava). Ta bé.

Aquí es porta això de les marees, altes i baixes, de manera que quan tornem cap el punt de partida, un tractor (veure foto) ha de venir a buscar la nostra barca al mig de l'aigua...
En la línia de no parar dos dies seguits al mateix indret, conduim direcció Punakaiki, on visitarem les "Pancake Rocks ". Ens aturem a dormir a Westport, en mig d'una platja deserta, on una família de frikis està tirant petards. L'escenari ideal perquè a mitja nit, algú amb una pala a la ma, iluminat per les llums del cotxe, enterri un cadàver...La Míriam no les té totes, però després d'una ampolla de "pinot noir" es tranquilitza...bona nit.

¿Quien vive ahí?

Hem pogut pujar el video al youtube...

http://www.youtube.com/watch?v=yIwqXHw648U

Tongariro Alpine Crossing

El venen com el millor treking d'un dia del Món, i segurament ho és, però l'hem vist a mitges per culpa d'una mèteo txunguíssima, que ens ha tapat el famós volcà del senyor dels anells. No le hemos visto ni el ojo ni el mojo. La travessa, molt peculiar: durant força estona seria com atravessar el Timanfaya, però a mida que avances hi ha paisatges molt cambiants. A dalt del coll, ens ha agafat neu, i un vent espatarrant (com el Torb català), sort dels pals o haguéssim fet un altre salt com el d'ahir...

18km de travessa amb 900m de desnivell

Per la tarda conduim fins a Wellington (la capital) des d'on demà agafarem un ferry cap a l'altra illa. Bienvenidos al sur!

Per cert, aquí també hi ha acampades d'indignats...

El gran salt

I el dia va arribar!! Hem pujat a un avio de color fucsia, ens han donat quatre instruccions i apa! A saltar des de 3.500 metres! Tota una experiencia. Molt recomanable. Els instructors, com un llum, feien piruetes sense parar i nosaltres penjats d'ells...

A tot aixo, l'Albert emprenyat perque no li han deixat pujar amb la camera Go Pro...for safety reasons que li han dit...uns collons! for business reasons!!

I dema...el Tongariro Alpine Crossing. Ens aixecarem a les 6am per fer-lo durant el dia (7 o 8 hores de caminata). Passarem al costat del volca de Mordor...per als frikis...

Posem fotos de la furgo de veritat...